nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Els governs dels territoris dels Països Catalans reclamen que la Llei de l'Audiovisual garanteixi la presència de la llengua pròpia

El Govern de les Illes Balears, la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya han coincidit aquest dijous a Barcelona en defensar la protecció de la llengua pròpia en la Llei estatal de l'Audiovisual.

La reunió ha tengut lloc arran de la Declaració de Palma, signada el 2017 pels tres governs amb l'objectiu d'enfortir els vincles en els àmbits de la llengua i la cultura, i la propera trobada serà a València al març.

El secretari de Política Lingüística català, Francesc Xavier Vila; el director general de Política Lingüística i Multilingüisme valencià, Rubén Trenzano, i la directora general de Política Lingüística balear, Beatriu Defior, han acordat coordinar i impulsar accions per a promoure la llengua «en un moment clau per al seu futur».

També han coincidit en reclamar que la Llei de l'Audiovisual garanteixi la presència de la llengua pròpia, i han acordat actuacions conjuntes per a impulsar l'oferta audiovisual en els tres territoris.

Així mateix, han posat en comú iniciatives per a promoure la llengua entre els joves, especialment els creadors de continguts com youtubers i els influenciadors socials. En un espai lingüístic comú, les iniciatives compartides en aquest àmbit poden tenir un efecte multiplicador pel que fa a públics i audiències. En aquesta línia, també han refermat l’aposta per Bon Dia Televisió, la plataforma conjunta de continguts digitals. També s’ha acordat de sumar esforços en matèria de tecnologia del llenguatge, especialment promoure la recollida de dades lingüístiques que es puguin utilitzar per a l’entrenament de sistemes de reconeixement del llenguatge i síntesi de veu.

S’han abordat diverses iniciatives per a promoure l’ús i l’ensenyament del català en l’àmbit europeu, entre les quals hi ha la demanda de recuperar els cursos d’acollida lingüística OLS adreçats a estudiants en intercanvis europeus. Un altre aspecte que ha captat l’interès de les tres institucions és la necessitat de tenir un diagnòstic actualitzat de la situació de la llengua al conjunt del domini lingüístic amb la millora de la coordinació de les properes enquestes d’usos que s’hi han de portar a terme.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tu mateix, fa devers d'un mes

Tens tota sa raó: Ets un tros d'ase. Tu mateix heu veus.

Valoració:-2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per Tros d'ase, fa devers d'un mes

I tu has turat a pensar que tots els que heu vengut d'afora teniiu dret a fer-nos canviar la vida i la manera de expressar-nos en la nostra llengua. "Bossòt i curt de gambals "

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873



"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."

Valoració:2menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Valoració:2menosmas
Per \\*\\, fa devers d'un mes

@escorpí



Totalment d'acord. Independència de Catalunya (la total, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).

Valoració:1menosmas
Per bossot, fa devers d'un mes

Escorpí.-
¿Por qué en lugar de venir aquí a marear la perdiz, no pides tú la tan cacareada independencia?.
¿Has pensado, si es que llegas a tanto, que hay otros cientos de miles de personas en las Baleares, que igual no piensan como tú?.
¿Lo has pensado?
Te guste o no, Cataluña en solo Cataluña. Nada más. Algo más de respeto hacia los demás.

Valoració:-7menosmas
Per escorpí, fa devers d'un mes

A més a més, haurien d'exigir la independència dels Països Catalans. Més ben dit, de tota Catalunya: (Illes Balears, País Valencià i Principat).

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente