nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

El Tribunal Suprem es posiciona a favor d'impartir el 25% de les classes en castellà a Catalunya

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs del Govern català davant la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà. Abans de rebre la comunicació de l'alt tribunal, els consellers d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han comparegut d'urgència per mostrar el rebuig a la decisió.

Gonzàlez-Cambray ha recordat que la Llei d'Educació de Catalunya ha estat declarada constitucional, defensant el model de l'escola catalana com a «integrador», i ha lamentat que sigui un jutge «qui determini de forma arbitrària el percentatge d'hores que cal per aprendre una llengua» dient que aquest fet «és una anomalia i representa un menyspreu als nostres professionals de l'educació», ha afegit. Ha volgut recordar que des de l'any 2005, només 80 famílies han demanat l'escolarització en castellà i ha dit que les escoles no han de canviar res, perquè les proves constaten que els estudiants en surten sabent tant castellà com català; «Els centres educatius han de seguir treballant com fins ara. No han de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics. Estem parlant de l'educació dels nostres infants i joves i demano el màxim respecte al nostre alumnat i professionals del sistema educatiu», ha afegit el conseller.

Per la seva banda, la consellera Garriga ha avançat que convocaran una cimera aquest mateix dimarts al vespre amb les entitats de foment del català «per avaluar una resposta conjunta» a la decisió. Ja s'han pronunciat al respecte Plataforma per la Llengua, Òmnium, USTEC, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, rebutjant el dictamen del Suprem i han cridat a defensar l'escola catalana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per dic, fa 1 dia

A mallorquin: Això dic jo.Obligar als nens a fer el 25% de les classes en una llengua que no és la de la seva terra.Es un disbarat.

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 1 dia

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 1 dia

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)



“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 1 dia

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 1 dia

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 1 dia

«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 1 dia

«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per Au! Reflexiona si tens cap!, fa 2 dies

Fals mallorquín,
La porcada la va fer qui va imposar el CASTELLÀ a uns nins innocents amb el joc de l´anellet.
A mi em parlaven de "judias verdes" i pensava en unes senyores embolcallades de tuls verds i no comprenia com se les menjaven, perquè tota la vida havia menjat "mongetes" no judias.

Valoració:3menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 3 dies

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Valoració:1menosmas
Per No sentir-se espanyol no és cap delicte, fa 3 dies

El meu país son les Illes Balears, que formen part d'una altra unitat històrica, lingüística i cultural més grossa que se diu Països Catalans i amb el que tenc un vincle emocional i de pertinença. Espanya és l'estat nació al que està adscrit el meu petit país insular, al que jo li pago els meus impostos i a canvi ell me dóna una targeta d'identitat i un passaport i es un vincle administratiu, que si canviàs per un altre estat-nació europeu, democràtic i ben configurat, no me causaria el menor trauma.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente