muy nuboso
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
28°

Isabel Crespí: «A Anglaterra sorprèn molt com l'Estat espanyol vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants»

Isabel Crespí (Palma) és doctora en Lingüística per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i des de l'estiu de 2020 és professora de llengua catalana a la Queen Mary University of London.

- Com va sorgir l'oportunitat de partir a Londres a fer classes de català?

Les meves ganes d’anar a l’estranger a ensenyar català venien d’enrere. Durant l’etapa doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig fer docència de diferents assignatures i una d’elles era, precisament, català com a llengua estrangera amb estudiants que feien la carrera de Traducció. Aquí vaig descobrir que m’encantava ensenyar català com a L2 o llengua nova. El 2018 vaig fer el 'Curs d'introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger' de l’Institut Ramon Llull (IRL) i vaig poder descobrir una mica més tot el que oferia l’IRL i les universitats d’arreu del món on s’ofereix docència de català (més de 150). El 2020, quan vaig acabar la tesi doctoral i just es va publicar la convocatòria de selecció de professorat de l’IRL, no m’ho vaig pensar dues vegades. De totes les places que es convocaven, vaig triar la de la Universitat Queen Mary de Londres perquè coneixia la universitat, m’encanta la ciutat i, a més, aquí hi ha el Centre for Catalan Studies, l’únic centre centrat en estudis de català a tot el Regne Unit. Era una oportunitat força irresistible.

- Quina és l’oferta acadèmica d’estudis catalans a la teva universitat?

A Queen Mary tenim tres assignatures de llengua catalana, que faig jo: Introductory Catalan, Catalan II Intensive i Catalan III. I tres assignatures de cultura catalana, que fa el professor John London: Catalan Culture: Art, Literature and Football; Catalan Literature: An Introduction; i Avant-Garde Theatre in Europe. També tenim dos estudiants de doctorat, la Charlotte Byrne i el James Thomas. El James Thomas compta amb una beca doctoral de les Illes Balears dedicada a estudis de català a l’estranger ('Balearic Islands Doctoral Studentship in Catalan Studies'). A més, com comentava, tenim el Centre for Catalan Studies, finançat per l’Institut Ramon Llull, que té dues funcions principals: d’una banda, donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes al Regne Unit, i, de l’altra, esperonar la recerca sobre estudis catalans en aquest país. Organitzam moltes activitats (acadèmiques i de divulgació) durant el curs acadèmic: seminaris, concerts, clubs de lectura amb autors catalans (hem comptat, per exemple, amb la Marta Orriols, l’Albert Sánchez-Piñol o la Bel Olid), conferències, tallers, o la famosa conferència anual 'The Queen Mary Annual Catalan Lecture', que sempre té com a convidat una personalitat famosa del món de la cultura catalana: hem tingut ponents com l’artista Antoni Muntadas, el pianista català Lluís Coloma o l’historiador Sir John Elliott.

- Quina acceptació té l'assignatura de català entre els alumnes?

En general, les assignatures de cultura tenen bastants estudiants, al voltant de la trentena. En les assignatures de llengua, sempre tenim grups petits, perquè per poder fer català, l’estudiant ha de tenir un nivell consolidat de la llengua principal que està estudiant en el grau (espanyol, francès, alemany o rus). Però, una vegada comencen, els agrada molt i, normalment, un estudiant que comença fent Introductory Catalan, els anys següents continua amb Catalan II i Catalan III. Són assignatures molt dinàmiques, amb enfocaments comunicatius, en què els estudiants poden interactuar molt i, precisament perquè tenim grups petits, el tractament del professor és molt personalitzat. Ells s’ho passen molt bé i jo també! És molt divertit veure com els estudiants detecten ràpidament semblances entre el català i altres llengües que ja parlen, com el francès, el castellà o l’anglès mateix, i a poc a poc es van llançant i es van animant a parlar la llengua. La veritat és que, cada any, al final de curs, m’emociona veure com han evolucionat i millorat.

- Saben en quins territoris es parla o l'associen només a Catalunya?

Normalment, quan comencen, associen la llengua sobretot amb Catalunya (o amb Barcelona). Descobrir que el català també es parla a les Illes Balears o al País Valencià sol ser una sorpresa. Però el que més els sorprèn és descobrir que, de fet, el català es parla a quatre estats europeus (Espanya, Andorra, Itàlia i França). Això sí que normalment no ho saben. I el que ja els deixa meravellats és saber que el català té 10 milions de parlants.

- Els alumnes coneixen la situació de la llengua?

No gaire. Quan comencen no tenen gaire clara la situació sociolingüística del català, però, a poc a poc, ho van descobrint. Sobretot en les assignatures de Català II i III, quan ells ja tenen un nivell més avançat de català, podem abordar temes més complexos. En aquest sentit, començam a discutir conceptes com 'llengua minoritzada' (i el contrast amb 'llengua minoritària'), revisam quins dialectes del català existeixen, quina és la situació del català en els diferents països on es parla (com conviu amb llengües com l’espanyol o el francès, per exemple) i quins debats sobre la llengua s’han anat generant en els darrers anys. El sol impressionar saber que, en el cas de l’Estat espanyol, tot i que el català és una llengua oficial a tres comunitats autònomes, els drets lingüístics dels parlants hi són vulnerats constantment.

- A les classes, a més dels continguts lingüístics, també parlau de la cultura vinculada a la llengua catalana?

Moltíssim! Els materials que preparam per treballar la llengua estan sempre centrats en la cultura. Ho tocam una mica tot: gastronomia, tradicions, història, música, celebritats, etc. El que més els sol agradar són la gastronomia i les tradicions. Enguany els vaig ensenyar com fer panellets, vaig dur ensaïmada de Mallorca perquè la poguessin tastar, hem vist molts vídeos de calçotades, i hem treballat les receptes de diversos plats típics d’arreu dels territoris de parla catalana. Pel que fa a les tradicions, els fa molta gràcia el Tió de Nadal (enguany en vaig fer un i el vaig dur a classe), l’any passat vam fer un taller en línia sobre les festes de Sant Antoni, amb el Col·lectiu Sa Negreta de Sa Pobla, que anava seguit d’un combat de gloses. També hem parlat de la Castanyada, Sant Jordi, les falles (les valencianes i les andorranes!), la Patum, la Sibil·la, etc. Troben que tenim moltes celebracions!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per comprensible ......., fa 5 dies
Anglaterra és un país capdavanter en aspectes culturals i molts d´altres, en canvi EspaÑa és un producte irreciclable d´un estat caduc de fa més de 3 segles. No es poden fer miracles, i ací menys que en cap altre lloc.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente