Aquest passat dissabte vàrem celebrar l'acte de presentació de la nova temporada d'Ona Mediterrània i la celebració del 25è aniversari de Diari de Balears. Aquest dimarts es farà, a Can Alcover de Palma, l'assemblea de socis de l'Associació Ona Mediterrània.

Aquest mes de setembre celebram els 25 anys de la capçalera Diari de Balears. Vint-i-cinc anys de premsa diària en català a Mallorca, idò.

És una fita històrica d'una immensa transcendència social, de la qual els actuals gestors de la capçalera en tenim una part ben petita del mèrit, que correspon en la seva major part al Grup Serra, que són els qui varen encetar el projecte i el varen mantenir viu durant 17 anys.

Ja sé que molts ho sabeu. Però no ens podem cansar de denunciar la injustícia.

Vivim i sostenim un Estat que imposa a tothom, sense cap excepció, el deure de conèixer una de les llengües (la castellana) que s'hi parla. Però no la resta.

L’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, va expressar una idea, ara fa vint anys, amb la fórmula amb la qual encapçalam aquest apunt: «The future will be either Catalan or Taliban» («el futur serà català o talibà»).

Aquests dies hem rebut, al dBalears, molts missatges que ens feliciten per la tasca de fer públics els casos quotidians d'apartheid lingüístic a que som sotmesos els qui optam per usar la llengua pròpia d'aquest País, la llengua catalana.

Diu l'adagi que «brams d'ase no arriben al cel». No podem afirmar amb tanta certesa que els brams d'ase no arribin al Consolat de Mar, el record encara viu de la presència fantasmagòrica d'aquella ànima en pena anomenada Bauzá ho desmenteix.

«Els que han llegit la seva obra han quedat endamianats»... Em confés, idò, un endamianat. Un fan més de Damià Huguet i Roig (Campos, Mallorca, 10 de juny de 1946 - 19 de juliol de 1996), de qui si bé és impossible resseguir totes les seves passes, sí que m'hi set proper, seguidor, i lector perplex davant una obra que se'm continua apareguent com a nova i sorprenent.