nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Practicant català amb la Ruta de les Germanies a Palma

El Servei de Dinamització Lingüística de l'Ajuntament de Palma, va organitzar, dimecres dematí, un itinerari guiat per l'historiador i escriptor, Gaspar Valero, centrat en 'Pau, Justícia i Germania! La ruta de les Germanies a Palma'. Aquesta activitat, de caràcter gratuït, anava dirigida, principalment, a persones que no fan un ús habitual del català. Una vintena de persones es varen inscriure a la mateixa, de la qual s'havia fet difusió en xarxes socials, a entitats i col·lectius, a les biblioteques municipals, als assistents dels cursos de Palma Educa i del Punt de conversa. Cal ressaltar la bona organització, en molts sentits, com la de possibilitar tres vies per a fer la inscripció: mitjançant el correu electrònic, un WhatsApp o directament telefonant al servei, afavorint així la participació; o que s'informi als participants d'on és el punt de trobada, i indicant-los que arribassin quinze minuts abans de l'inici de l'itinerari.

El regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, un dels regidors més ben valorats, i amb més implicació i dedicació de l'Ajuntament de Palma, va donar la benvinguda al grup d'assistents, va explicar les finalitats i la importància d'aquesta activitat, va aportar unes pinzellades de la Germania mallorquina i va presentar l'escollit per a transportar els participants cinc segles enrere, durant un recorregut per carrers i places de Palma. Amb molta experiència en rutes històriques i culturals, i ben carregat de coneixements històrics, patrimonials, arquitectònics, culturals i socials, així com de llegendes, tradicions i anècdotes, Gaspar Valero va iniciar l'itinerari i la història de la Germania a Mallorca, on es va iniciar la revolta: allà mateix, a la plaça de Cort.

Plaça de Cort

Gaspar Valero va explicar que «la Germania de Mallorca fou una revolta que va acabar en una revolució, començà el 7 de febrer de 1521 i acaba el 7 de març de 1523, va enfrontar els menestrals i la classe treballadora, en aliança amb els pagesos de la part forana, contra els alts estaments d'una societat feudal, fonamentalment, per l'explotació, la fiscalitat abusiva i la corrupció. Tota Mallorca estava en ruïna econòmica a nivell de fiscalitat. Era una illa hipotecada.

Dues consignes o lemes revolucionaris: 'Pac qui deu' i 'Visca la Santa Quitació', per a reivindicar una justícia social equitativa.

L'actual Ajuntament de Palma era la sala de la Universitat de la Ciutat i del Regne.

A la plaça es va produir el primer aixecament dels agermanats, un dia després de que el virrei o lloctinent, Miguel de Gurrea, representant del rei i emperador, Carles V, va empresonar set líders menestrals que s'havien reunit. Sis-centes persones varen assaltar la presó i alliberaren als presos. Un d'ells era en Joan Crespí, qui fou nomenat Instador del bé comú, és a dir, que es preocupa de que hagi justícia social.»

Consell de Mallorca

Primera aturada de l'itinerari, l'actual edifici era la presó de la Universitat. Al seu interior, Valero va aclarir que «menestral és un treballador artesà, els menestrals estan organitzats en gremis, que són organitzacions de sectors productius, com els fusters, picapedrers, ferrers, forners, o els paraires (treballen els teixits de llana) i els barreters. Els dos líders de la Germania, un era paraire: en Joan Crespí i l'altre barreter: en Joanot Colom.»

Va fer lectura del text amb els fets descrits pel frare dominicà, Joan Llambies, aclarint les expressions 'Dijous Llarder', dia festiu de carnaval; ¡les quatre hores del dia', que equival a les onze del matí (quatre hores després de sortir el sol); i 'les Corts', eren oficines dels senyors feudals.

Carrer del Palau Reial

On l'historiador va explicar que «la noblesa i els cavallers formaven l'oligarquia. Els oligarques eren antiagermanats, i denominats 'mascarats'. La revolució va tenir una fase moderada, una fase radical, una derrota brutal i una brutal repressió per part dels oligarques i de l'exèrcit imperial.

La primera fase de la Germania, la moderada, va ser liderada per Joan Crespí, i la segona, la radical, per Joanot Colom.

Els franciscans eren pro-agermanats i els dominicans, més aviat, mascarats. El convent de Sant Francesc servia com a consell general de la Germania. Un govern que es deia la Tretzena.

Al convent de Sant Domingo hi havia el dret d'asil i l'any 1522 va servir de refugi a mascarats.

La violència començà a fer acte de presència a partir del 29 de juliol de 1521, amb l'assalt del Castell de Bellver per part dels agermanats.

I que, quan l'armada imperial de l'almirall Juan de Velasco, va desembarcar a Alcúdia, que era l'únic poble de Mallorca que no va ser dominat per la Germania, el 14 d'octubre de 1522, dies més tard atacà Pollença, i varen cremar l'església causant la mort a més de dues-centes persones del poble que s'havien refugiat a dins.»

La Seu

Davant la façana del portal principal, després de remarcar les característiques arquitectòniques de la mateixa, Valero va continuar narrant els fets més rellevants d'aquest esdeveniment històric. «La Seu era un refugi de mascarats, allà els agermanats varen respectar el dret d'asil, durant la fase radical, però no a Sant Domingo, com a venjança pels centenars de morts innocents a l'església de Pollença.

L'emperador va escriure una carta reial, a finals de març del 21, al virrei Gurrea, que era a Eivissa exiliat, i aquest la va fer arribar a Mallorca, a mitjans de juny. A la carta quedava clar que l'emperador desautoritzava els moviments de protesta i ordenava el retorn a l'obediència a Miguel de Gurrea. Malgrat que els agermanats deien que era falsa, molta gent moderada va abandonar la Germania perquè no es volien posar en contra del rei.»

Dalt Murada

Aquí, el grup va fer dues aturades. En la primera varen aprendre que «els juraments dels agermanats eren quatre, el primer: 'Visca la santa fe catòlica', el segon: 'Visca el rei', ambdós molt moderats; però tant el tercer: 'Visca la Santa Quitació', com el quart: 'Visca la Santa Germanor de tot el Poble', els dos realment importants i en els quals juraven morir per la justícia social i fiscal. En la segona, Valero els va exposar que «quan els nobles (l'oligarquia, el patriciat urbà, els mercaders, els cavallers...) varen ser coneixedors de la carta de l'emperador, una trentena es refugià dins la Seu, tretze a Sant Domingo, més de cinquanta a Bellver, i centenars a la vila d'Alcúdia, i altres centenars a Eivissa i Menorca, que no havien estat dominades pels agermanats, o a Barcelona.

El 29 de juliol del 1521, els revolucionaris, Pere Begur i altres, organitzaren un exèrcit cap al castell de Bellver, cremaren les portes, entraren i mataren els nobles refugiats allà, entre els quals hi havia Pere de Pacs, que havia estat el primer virrei interí després de l'expulsió del virrei Gurrea.

Aquesta va ser una batalla que varen guanyar els agermanats. A l'any 1522 varen patir sengles derrotes brutals; devora Sa Pobla i Muro, a la batalla de Son Fornari o Sa Marjal; i una altra, la batalla de Rafal Garcés, a finals del 22, entre Inca i Binissalem. Els agermanats es clausuraren dins la ciutat de Mallorca i es varen defensar durant tres mesos, delmats per la pesta, després dels milers de morts a les batalles i les dissensions internes.»

Continuació del recorregut

Gaspar Valero va continuar l'itinerari per S'Hort del rei, on va respondre una pregunta sobre els distints poders: la Tretzena, formada per vuit menestrals i quatre pagesos de la part forana, i els Jurats de la Universitat, amb representació de cada estament, triats mitjançant el règim de sac i sort, però que l'any 1522 varen ser nomenats pels agermanats; el carrer dels Paraires, fent referència al gremi; el carrer del Port Fangós, assenyalant les peculiaritats del nom d'aquest carrer; al carrer de Sant Nicolau, va comentar que Joan Crespí va viure devora Sant Nicolau nou, on hi ha ara l'església, i que, segurament, va morir a mans dels agermanats més radicals, i que Joanot Colom va viure devora Sant Nicolau vell; i a la plaça del Rosari, Valero va mostrar la placa d'homenatge a Joan Crespí, que l'any 1870, en temps de la Primera República, es va inaugurar i la qual destaca que va ser el primer Instador del bé comú. També va llegir el discurs de Joan Crespí, el 6 de febrer de 1521, a la casa del gremi de paraires, aquest acaba així: «que sabem defensar els nostres drets, i posar les vides per les nostres llibertats».

I va explicar que «allà hi vivia Joanot Colom. Qui, amb la derrota de la Germania, el 7 de març del 23, fou empresonat al Castell de Bellver durant tres mesos, fins que va ser jutjat i condemnat amb el màxim càstig: ser esquarterat, la seva casa enderrocada i sembrada de sal.»

Carrer de Colom

Aquí, dues hores després d'haver iniciat l'itinerari, va arribar el punt final de la ruta, guiada per Gaspar Valero, pels carrers i places del centre històric de Palma. Així com la lliçó d'història sobre la Germania mallorquina, la revolta de tots aquells que, fa cinc-cents anys, lluitaren per assolir un futur millor basat en una justícia social i fiscal equitativa, però que foren cruelment reprimits, tant abans com després de la caiguda de la Ciutat de Mallorca, amb milers de morts i la brutal execució del dirigent agermanat Joanot Colom, a la plaça de la Porta Pintada. Un punt final molt trist, com la sentència contra Joanot Colom i l'execució, signada a Bellver, el 3 de juny de 1923, entre d'altres pel virrei, Miguel de Gurrea. I ara llegida per l'historiador.

Desenllaç que va deixar consternats tots els participants d'aquesta activitat, que varen aprendre una part de la història de Mallorca que molts desconeixien, al mateix temps que practicaven el català i aprenien noves paraules i expressions, com poden ser: setge, menestral, paraire, agermanats, mascarats, oligarquia, delmat, esquarterar, sortir del solc, que pagui qui deu...

En definitiva, va ser una activitat prou interessant i profitosa en tots dos aspectes, història i llengua, que va agradar molt a tots els assistents. Captivats pel magistral viatge a la Germania de Mallorca a càrrec de Gaspar Valero, que va despertar i va saber mantenir el interès, la curiositat i l'atenció dels oients, gràcies a la força de la seva veu, el domini de la prosòdia i del lèxic, així com dels fets històrics i culturals, i la seva capacitat de transmetre'ls i d'interactuar amb els participants. Trets que el defineixen i fan que sigui un excel·lent comunicador i guia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.