algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 15°
15°

'L'arxiduc', primera òpera produïda pel Govern amb música d'Antoni Parera Fons i llibret de Carme Riera

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, i el gerent l'Orquestra Simfònica Illes Balears, Pere Malondra, han presentat aquest dimecres en roda de premsa L'arxiduc, primera òpera produïda pel Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Cultura i la Fundació Orquestra Simfònica Illes Balears, amb música del compositor Antoni Parera Fons; el llibret de l'escriptora Carme Riera; la direcció musical de Pablo Mielgo i la direcció escènica de Paco Azorín.

L'òpera s'estrenarà al Teatre Principal de Palma amb dues funcions el 25 i el 27 de novembre, a les 20 hores, i narra la vida d’un personatge històric: l'arxiduc Lluís Salvador, l'aristòcrata austríac que, en el darrer terç del segle XIX i la primera dècada del segle XX, va viure a Mallorca.

Company ha destacat «la importància d'un projecte cultural començat la passada legislatura i que s'ha materialitzat gràcies al compromís del Govern i de dues grans personalitats culturals de les Illes Balears com Antoni Parera Fons i Carme Riera amb una obra connectada amb Mallorca i que a la vegada la internacionalitza».

L’arxiduc, amb l'Orquestra Simfònica al fossat, compta amb un elenc que inclou el tenor David Alegret (arxiduc jove); el baríton José Antonio López (arxiduc vell); la mezzosoprano María José Montiel (Catalina Homar); el baríton Pau Camero (Wlasidlaw Vyborny); el baríton Joan Martin Royo (emperador d'Àustria) i la soprano María José Moreno (mare de l'arxiduc). Tot, amb la direcció d'escena de Paco Azorín i la direcció musical de Pablo Mielgo.

A més, el conseller ha remarcat que també formen part de l'equip artístic i tècnic artistes balears com la soprano Marisa Roca (Antonieta mare); els tenors José Manuel Sánchez (Erwin Huber), Joan Laínez (Francesc Ferran) Antoni Aragón (veus del poble); el baríton Josep Miquel Ribot (veus del poble) i el Cor del Teatre Principal de Palma.

Gran orquestra

Antoni Parera Fons ha explicat que musicalment l'obra és una composició per a gran orquestra i disposarà probablement també de grups més reduïts per a diferenciar millor els plans sonors i els temps simultanis. «Musicalment, he seguit estrictament el llibret de la meva amiga Carme Riera, en el qual es plantegen clars i obscurs de l'arxiduc. M'he enfonsat dins dels sentiments i diferents atmosferes per aconseguir una descripció i evolució el més precisa del protagonista», ha dit Parera Fons.

«Estic molt content d'haver compost una òpera d'un personatge tan atractiu i culte que fou tan important dins de la societat mallorquina. Ha estat un desafiament entendre el silenci i els dubtes de l'arxiduc», ha afegit sobre l'obra que es divideix en dos actes amb una duració de dues hores i mitja.

A més Parera Fons ha volgut subratllar la implicació dels cantants: «No hi ha un dia que no m'hagi telefonat algun cantant per demanar-me qüestions musicals i contextuals. Alguns personatges centrals són de gran voltatge vocal i dramàtic».

D'altra banda, Carme Riera s'ha mostrat molt feliç de treballar amb el seu «gran amic» Parera Fons, «un dels compositors més rellevants de l'òpera monumental». En el llibret, Riera ha volgut plasmar la vida i les relacions socials de l'arxiduc a la seva arribada a Mallorca: «Per això he tingut com a referent Die Balearen, una obra magna per conèixer la societat, l'economia i la vida de les Illes Balears en aquella època i que, avui dia, continua sent tot un referent pels estudiosos i historiadors».

Riera ha recordat que l'arxiduc Lluís Salvador fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals i les llengües clàssiques. «És per aquest motiu que l'òpera, a més d'estar escrita en català (idioma que va aprendre durant la seva estada a les Illes Balears) també està escrita en italià i alemany. Hem considerat que un personatge tan interessant hem d'intentar que es conegui no només a Mallorca sinó arreu del món», ha manifestat Carme Riera.

Paco Azorín ha posat en relleu «la importància de crear una òpera contemporània quan només s'estrenen una dotzena de gran format a l'any en tot el món». Per això, ha celebrat que el Govern produeixi íntegrament una obra que «passarà a formar part del repertori d'òperes contemporànies».

En aquest sentit, Pablo Mielgo ha destacat també la fita que «una institució tota sola i una orquestra posin damunt l'escenari una òpera de gran format».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.