nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

'La terra i altres llocs' de Lucia Pietrelli

Foto: J.Calvo

El passat divendres, dia 28 maig, la terrassa del tercer pis del Casal Balaguer de Palma es convertí en un lloc de reflexió poètica, dedicat a La terra i altres llocs de Lucia Pietrelli. L’acte tengué lloc en un espai obert i amb una temperatura agradable amb l’únic inconvenient, si em permeteu dir-ho així, que no poguérem comptar amb la presència de l’autora, tot i que inicialment la previsió era que també hi participàs.

Aquesta tertúlia, organitzada per Àngels Cardona, Maria Victòria Secall i Maria Barceló, comptà amb la participació d’una desena de persones que, com és habitual, enriquiren la vetlada amb opinions i observacions de tota mena. I, sobretot, lectures en veu alta, un exercici molt recomanable que hauríem de practicar més sovint.

Encetar la tertúlia i el debat no sempre és fàcil, però Maria Victòria Secall i Àngels Cardona sempre estiren un fil que provoca una reacció en positiu que anima els participants a dir-hi la seva. Es va comentar que La terra i altres llocs té molta relació amb la novel·la Lítica (Lletra d’Or, 2020) de la mateixa autora. De fet, ambdós llibres comparteixen la mateixa etapa creativa i aquesta darrera obra sembla que la tanca. El poemari és dividit en tres parts: a terra, enlaire i un altre món. Un tret interessant és que a la segona hi ha molta mitologia:

ALES

El terra era fred
quan Ícar trepitjà
l’habitació.

Pietrelli dedica aquest darrer poemari a n’Auba, la seva filla, i s’hi refereix com «la nova mesura del temps i tot l’espai de l’amor». És un poemari carregat de símbols, inspirat en la natura, la mitologia grega, l’ésser humà i que converteix en protagonistes el paisatge, l’entorn i els llocs que ens presenta.

Durant la tertúlia es plantejaren diversos debats que obriren viaranys nous i reflexions. Qualcú pensava en els elements biogràfics i cercava de quina manera podia trobar explicacions als versos de Pietrelli per entendre’ls millor. Ara bé, qui estima la poesia ho sap, creu en els poemes i s’hi deixa impregnar de la màgia que en desprenen. No cal cercar-hi més explicacions.

Els poemes de Lucia Pietrelli són senzills, crus i amb poca adjectivació, com observà Àngel Terron. Aquesta manera de fer poesia també encetà un nou fil de debat sobre les característiques dels poemes de La terra i altres llocs.

No cal descobrir tots els secrets del poemari, això és una tasca que teniu ara els lectors de poesia. Això sí, sempre és convenient deixar-vos amb un tast i recomanar-vos-en la lectura:

CREMA

Com les aranyes
que s’escampen de la llenya
quan crepita,
com el color
que tiba la pell
quan s’atansa davant del foc
així
dins de l’estructura més òbvia
el buit i la murada
jugant a la mort.
(pàg. 17)

Referència: La terra i altres llocs. Lucia Pietrelli. AdiA Edicions. Calonge (Mallorca), 2021.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.