cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
15°

El camí més caragolat

El camí de ferradura del far de Formentor és el més caragolat i amb ganes. No sabem si del món, que per alguna cosa és molt gros, però de les Illes segur. Tan sols en el tram de les voltes d’en Català hi ha 22 revolts de prop de 180º per a un desnivell de 110 metres i una distància de 200, i això que encara varen rebaixar el coll obrint una bretxa. La foto de capçalera és del vessant de llevant, davallant, per després tornar a pujar al coll “du Fumat”. No sé si algun excursionista paupalloques ha fet tot el camí fil per randa, però deuen esser pocs. Són 17,25 quilòmetres de camí (altres estimacions diuen 14) per un total de 3,5 en línia recta.

Comença a cala Murta i ran de mar. El primer tram rep directament l’envestida de les onades, per la qual cosa es feu un bon parament de pedra picada i amb una precisió i mestria digna d’admiració i millor conservació. La resta del camí també és d’una factura de qualitat extraordinària, tant, que quan la reina Isabel II es va assabentar del que costava va demanar si feien el camí de plata. Un bon motiu per posar el seu nom en moltes plaques, i és que el regnat d’aquesta senyora també va tenir els seus moments de progrés, per exemple el pla de fars al voltant de Mallorca de 1857. El camí s’inicià aviat sota la direcció ‘artística’ d’Emili Pou, el 1860 es començà a construir el far i s’inaugurà el 1863.

La importància d’aquest camí rau en què el cap de Formentor no n’havia tengut mai, i el far s’havia de col·locar just al turonet extrem del nord de l’Illa, a uns 200 m d’altitud, aleshores el camí era una construcció imprescindible per a després edificar el far, per al qual hi arribà a haver uns 200 manobres, apart d’uns 40 especialistes per a manejar el cabestrant, l’aparell per anar pujant tot el material. Per al camí també eren molts, presos inclosos, i feien feina fins i tot els diumenges, cosa que va exaltar el bisbe d’aleshores, no per les condicions laborals, sinó perquè es botaven l’obligació d’anar a missa, cosa que es va solucionar construint altars provisionals per allà enmig.

En haver acabat el camí es varen adonar que era massa llarg i en feren un altre just baix del far, que és el del moll del Patronet, però tampoc no era per tirar coets, ja que es tracta de 272 escalons, la majoria picats directament a la roca. Si el camí llarg ja era només per a muls, aquest seria per a bastaixos (que eren homes fent de mul). Entre i entre també descobriren que desembarcant a cala Engosalba s’estalviaven quasi la meitat del camí llarg. Informes antics per a una possible reforma ja parlaven de “Un traçat inversemblant que enlloc d’envoltar puja inútilment a les altures per després tornar als colls”.

Al nou pla estatal de carreteres de 1867 els camins de ferradura ja queden abolits, almanco fer-ne de nous, però aleshores ni al sector de la Talaia hi ha alternativa: la primera part del transport calia fer-la en barca fins als “molls” esmentats, però eren tan precaris que si hi havia mala mar calia esperar sense alternativa fins què millorés. Així adesiara els faroners havien d’anar a ‘u Moll’ a cercar queviures, a potó naturalment, no sabem si per les voltes d’en Català o pegant bots.

No serà fins al 1930, amb la construcció de l’Hotel Formentor, que la carretera arribarà fins la cala del Pi de la Posada. Per cert, que la construcció de l’hotel, abans de la carretera, també dona per a una altra pel·lícula. Un altre dia.

Ara aferrau-vos: el 1933, el comandant militar de Balears, un tal Francisco Franco, va promoure la millora del camí dels orgues ja que, per si teníem pocs problemes, l’espavilat militar havia observat que si un vaixell enemic –ves a saber de qui– es ficava a la badia de Pollença, ho tenia “a huevo” per bombardejar el nostre camí tan guapo. A partir d’ací, i ja també advertint l’interès turístic de la zona, es planificarà la nova carretera pel punt clau, que és el túnel del Fumat. La carretera actual arribarà al far el 1951.

Després el camí vell queda completament abandonat, fins i tot pels excursionistes, que aleshores són molt pocs. Tant pel traçat singular esmentat, com perquè Formentor també té una estructura singular, l’excursionisme clàssic hi havia fet poques incursions, no serà fins a la darrera fase, quan tothom ja te cotxe i es mou per tot, que s’utilitzarà aquest camí, i encara a trossos.

L’any 2018 es va cedir la titularitat del camí al Consell de Mallorca i, com no podia esser d’altra manera, s’incorporarà a la inefable ruta de Pedra en Sec. Els trams d’enginyeria singular s’haurien de restaurar ja, de la resta millor que no toquin res. Arreglar tot el camí costarà un altre potosí i després posaran rètols de prohibit sortir-ne i agents de medi ambient vigilant, aleshores els excursionistes “membersheep”, ara sí o sí, s’hauran de berenar els famosos 17,25 quilòmetres de camí, i amb perill d’esser disparat, ja que els terratinents d’aital paradís, sota la careta de fundacions Barceló o Costa i Llobera, també s’estimen més tenir cabres i matadors de cabres que no pas excursionistes.

Ja m’ho deia mon pare: “Un caragol ben enquencaragolat, idò el desenquencaragollador que el desenquencaragoli, bon desenquencaragolador serà”.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Juan Pablo, fa devers d'un mes

Y es muy importante concienciarnos de no atajar, hay que seguir el camino, los atajos van desmoronando poco a poco los muros que sostienen el camino, disfruta de esta obra de arte y no cojas atajos.
Gracias por cuidar nuestro patrimonio cultural.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris