algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

Catalunya redescobreix els Països Catalans

L'independentisme català té les seves arrels en la guerra de Successió. El naixement de l'independentisme català contemporani, però, se sol situar a l'any 1968 amb el naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional fruit d'una escissió del Front Nacional de Catalunya.

Des d'aleshores, l'independentisme català ha reivindicat l'alliberament de tota la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

L'any 2007 apareixen els primers plantejaments que són, al mateix temps clarament independentistes i reduïts a les fronteres de la Catalunya autonòmica.

El plantejament simplista i reduccionista esdevé, ràpidament, majoritari en la societat del Principat de Catalunya i l'independentisme, sense renunciar a la lluita per l'alliberament de la nació sencera, empren un procés per aconseguir que Catalunya esdevengui un nou Estat independent.

S'aconsegueix organitzar un referèndum d'autodeterminació i guanyar-lo de manera claríssima gràcies a una ciutadania empoderada i determinada. Però, malauradament, als representants polítics d'aquesta majoria social, els hi tremolen les cames i no s'atreveixen a executar els resultats de la votació. I la República declarada no s'implementa.

Els anys posteriors són de terrible repressió dels nacionalistes espanyols contra els republicans catalans. Però també serveixen perquè quedi evidenciat que els Països Catalans han actuat com una nació. Sense la complicitat dels catalans del Nord no s'hagués pogut fer el referèndum i milers de catalans del Sud i de les Balears vàrem ajudar a fer possible el referèndum, vàrem defensar les urnes i ens vàrem mobilitzar en solidaritat amb els nostres germans perseguits per voler la República catalana.

Ara contemplam, amb satisfacció, que l'independentisme català recupera el mapa mental de la Nació sencera.

Les darreres campanyes de l'ANC i el Consell per la República són dos magnífics botons de mostra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Goriet, fa 9 dies

Para nada, i la teva opinió, a qui interessa?
Si no t'agrada, no en mengis, homoniqueu!

Valoració:-1menosmas
Per para nada, fa 10 dies

Me bulle por la cabeza que ese tal transcriptor es uno del digital. Que no es un comentarista al uso.
Lo tiene grabado y lo larga casi cada día.
Por cierto, son opiniones de sus respectivos autores, que merecerán todo el respeto que se quiera, pero no tienen más valor que la de cualquiera. Es más: son opiniones que ni leo ni me interesan ni comulgo con ellas. Ni sirven para nada.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies


«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris