algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
32°

Canvis territorials

La història autonòmica balear que es va iniciar l'any 1983 en part és una història de contenció del creixement territorial i urbanístic. Des d'aquelles inicials lleis de protecció de Es Trenc o la Punta de n'Amer, passant per la llei d'espais naturals i tantes d'altres mesures de reducció d'unes previsions de creixement desaforades. Tot i aquesta política la realitat és que l'augment de població és espectacular i la pressió humana sobre les illes innegable.

En el conjunt d'aquestes mesures de planificació i intentar posar ordre i seny es va aprovar l'any 1995 el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística (POOT) a Mallorca. Aquest és un pla que implantava determinacions importants de contenció del creixement. Entre aquestes determinacions hi havia una de molt destacada que les zones turístiques no poguessin créxer pus amb nou sòl urbà o urbanitzable per usos residencials, turístics o mixts. Les zones costeres dedicades al turisme de masses entre els anys 60 i els 90 havien tengut un creixement brutal tant en edificis hotelers com en edificis de pisos i es tractava de posar-hi fre.

Aquesta determinació d'impedir nous creixements de sòl residencial o turístic a les zones costeres turístiques es va mantenir en el Pla Territorial de l'any 2004. I això que el sòl urbà i urbanitzable en aquestes zones s'havia reduït com a conseqüència de normes de desclassificació. Per tant, encara que els nuclis costaners s'havien aprimat i hi havia manco superfície classificada com a sòl urbà o urbanitzable l'any 2004 que l'any 1995 el planificador territorial va apostar clarament per evitar que hi pogués haver creixement residencial o turístic ja que es tractava d'avançar en sostenibilitat, de fugir de la massificació, de generar entorns de més qualitat i especialment adreçats al turisme ja que són àmbits especialitzats en aquesta activitat.

L'any 2000 es va aprovar el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) de Mallorca, substitut del POOT. Aquest nou pla va conservar íntegrament aquest principi rector de l'ordenació territorial i, per tant, també impedia la nova classificació de sòl urbà i urbanitzable per usos turístics i residencials a les zones turístiques.

Idò bé, resulta que la modificació del Pla Territorial aprovada inicialment molt recentment, desembre 2021, introdueix un canvi en aquesta regulació en el sentit que es permetrà el creixement amb nou sòl urbà o urbanitzable a les zones turístiques per usos residencials si és per habitatge de protecció oficial.

Ningú dubta que a Balears tenim un greu problema d'accés a l'habitatge. Ara bé, l'existència d'aquest problema no es pot resoldre a base de ser laxe a l'hora de prendre mesures territorials que suposin transformar sòl rústic. Si els actuals governants es pensen que la solució a l'habitatge passa per reclassificar sòl i urbanitzar-ho s'agrairia que ho diguessin amb claretat. El que no és acceptable és que diguin que es fa un canvi del Pla Territorial per frenar el creixement i preservar el medi ambient i per darrera, dissimuladament, es vulgui canviar una mesura urbanistica de no creixement de les zones turístiques que fa més de 25 anys que està ben assentada i que té una lògica turística que tampoc s'ha de perdre de vista.

Resulta absolutament incomprensible que els mateixos que es neguen a introduir de bon de veres la possibilitat de reconvertir hotels obsolets i de baixa qualitat en edificis de pisos de protecció oficial, ara ens vulguin colar nous edificis de pisos a les zones turístiques. És una vergonya, s'estimen més consumir territori que reaprofitar edificis existents. Per raons paisatgístiques, ambientals, turístiques i territorials no es pot entendre aquesta mesura que hauria de corregir més aviat que depressa.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa 7 mesos

Pep, ja que estàs proteccionista, per què no proposes també que s'augmenti la superfície de m2 necessaris per construir en rústic? Ahh amigo. Una mesura pensada per a les classes baixes te sembla malament, però i una mesura que afectàs les classes mitjanes mallorquines també et semblaria malament? Si som proteccionistes, ho som pel bo i pel dolent.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente