algo de nubes
  • Màx: 10°
  • Mín:

Sorpreses en la toponímia normativa als mapes de l’IDEIB (2)

Més recentment s’ha afegit un altre mapa base, un poc més clar que l’anterior i amb la toponímia normativa incorporada. Si no surt per defecte es pot cercar a la galeria de mapes de fons i és el primer que apareix (https://ideib.caib.es/visor/).

Almenys ens han respectat l’article salat. Vist el panorama general no sé amb quins criteris, però gràcies. Ja fa anys d’un corrent de substituir-lo gairebé sempre, fins i tot en la descripció de “Noves rutes amagades”. És potser el punt més sensible entre l’ànima vernacla i el tribut al llenguatge estàndard.

L’article també ens aporta informació bàsica del que ens vol dir l’emissor (el poble sense aprehensions), i la prova n’és precisament trobar l’article literari genuí, que també existeix en bon mallorquí, com és prou conegut en el llenguatge de trona, o de religió. A la mostra de la capçalera anterior (Valldemossa) n’hi ha una bona mostra. Una excepció més que curiosa és l’infern, que en toponímia sol perdre l’article: comellar d’Infern, que n’hi sol haver a cada contrada i devia esser un lloc ideal per a flastomar. Però també marcam amb l’article literari altres coses de màxim respecte o de quelcom que, ves a saber per què, hom ha considerat molt important, per exemple el Rei (Cal Reiet a Santanyí, ves per on), o L’Hospital (no sempre), L’Imperial (illot de Cabrera), fins i tot ...l’Amo, que es veu que altre temps també era algú important: Ca l’Amo en Biel és l’aparcament de Galatzó.

Hi ha uns altres topònims esparsos i mal avinguts que també porten l’article literari, i tot té un per què. El més conegut deu esser El Terreno, que és un castellanisme, tot i què bastant antic. De manera més curiosa La Trapa és un mot francès i amb història: els monjos de Forêt de la Trappe foren expulsats per la Revolució Francesa, s’exiliaren a Espanya, i quan Napoleó envaí Espanya s’exiliaren a Mallorca, ves per on. La Romana, per Peguera, és un títol de marquès. El Mago és perquè a aquella cala s’hi va filmar la “famosa” pel·lícula. L’Ofre era un doi ja que Ofre* no ha existit mai, tot era una adaptació indocta d’Al Hofra, que es corregeix com Lofra. Això ens du als topònims començats per Al, que solen indicar un mot àrab, idò anterior al català, i n’és precisament l’article; aleshores sobreposar l’article català davant un nom opac és sobrer: Alcadena no es pot confondre amb res més, com Mortitx, aleshores ningú no ha d’especificar ipse Alcadena, perquè no n’hi ha d’altre. L’embull pot esser per altres confusions en dir vulgarment Son Cadena o Sa Bufera. Sarracó* i Saranjassa* no comencen per Al, però és el mateix cas: no hi ha article. El Toro (el puig més alt de Menorca i un illot a El Toro) també sembla anar pe ací: amb els moros era Al que nosaltres, naturalment, en canviat per El i pareix que tot plegat vol dir turó.

A Pollença no salen ni que els torturin, i doncs avui els deixam tranquils. Més curiós és que a Sóller s’hagi indultat Muleta, quan tot apunta a mola petita i no a cap mula. No han tengut la mateixa sort Pontiró ni el comellar d’en Copí (Bunyola).

Hi ha altres casos, bastants, que sembla no s’ha acabat la feina, o falta unificar fenòmens semblants. No passeu ànsia que no farem la llista, només senyalarem un parell de casos cridaners. Entre Can Peloni i Ca n’Apol·lònia (per Llucalcari, Bunyola i altres), grinyola, no és clar si és el mateix o no. L’entranyable, i miraculosa en algun cas, font Subauma (camí dels Cingles), apareix a un punt com Subalma i a una altre com a Sobalma, i tanmateix aquest prefix perdut (Su- que deu esser el d’assutsuquines) no lliga gens amb modernitats. En canvi el Deume (camí d’Establiments i altres) ha quedat tal qual, quan estandarditzar a Delme, no faria tan mal d’ulls com “na Paloni helenitzada”.

A sa Calobra hi ha un Penyal Bernat i per s’Astorell un Cavall Bernat, jo ho tenia al revés, i encara hi ha un Batall Bernat, que si és el que em pens, és com una pedrota tapada de vegetació al comellar més amagat i tancat de Coanegra, precisament davall el puig de na Merit (no sé qui deia que en parlaríem aviat). I ja que hem parlant de Coanegra, n’han quedat bastantes més de “coes”, a veure de què seran.

Un aspecte extralingüístic dels mapes de l’IDEIB és que molts topònims continuen desplaçats del lloc exacte, potser un quilòmetre, en això no hi ha hagut supervisió científica. Si és una possessió o un torrent, dèiem (De coves, noms, mapes...), l’arribarem a trobar, però si és una cova, o un Batall Bernat, se n’han de tenir moltes ganes, i esperit aventurer, per trobar-los, i lamentablement res no garanteix un resultat feliç, ni els mapes protagonistes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 4 dies

Agraït per les deferències dipositades en mi, però no sé si farem llarg. Sobretot d’informàtica, no en puc bravejar gens, però vejam... Amb l’ordinador de caixa i monitor, Google Chrome... dels mapes de l’IDEIB, per defecte, recentment surt un mapa titolat ‘BTIB’, diferent del ‘mapa base’ dels darrers anys, i ja porta la toponímia estandarditzada. No he analitzat el municipi pobler.



Cladera/Cledera sembla el cas més típic de la vocal neutra, que per vici històric del castellà sempre ho hem vist amb a, però pot esser amb e.

Valoració:1menosmas
Per Poblera, fa 5 dies

Molt interessants els dos articles.



Confirm el que comenta un altre usuari, la capa funciona més lenta que les altres. A més, no veig cap altra modificació ni cap nova incorporació què no apareguès a la toponímia de la capa base. És un fet comú a tots termes municipals? Pot ser només s'hagi copiat la informació prèvia? O només passa amb a alguns municipis com el de sa Pobla? També m'ha sobtat la substitució de Cladera per Cledere. Que en pensa vostè de tot això?



Gràcies i salut!

Valoració:1menosmas
Per Toni F, fa 6 dies

Un bon trenca closques, sens dubte, però ben interessant malgrat tot. Ben agraït per compartir les seves recerques amb nosaltres.

Valoració:2menosmas
Per Xavi Gomila, fa 7 dies

Si aquest diari (o qualsevol altra) fes un reportatge rigoròs sobre la situació de la toponímia a les Illes Balears (quant al finançament per al seu desenvolupament per part del GOIB i quant al paper del la UIB en la normalització de les formes gràfiques dels topònims) la sorpresa si que seria majúscula....En aquestes condicions és un miracle disposar d'aquesta eina, per més que contengui algunes errades...

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente