algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:
12°

'Venonta Vivo', segona temporada

Jo avui volia xerrar d’una altra cosa, però he començat la segona temporada del meu relat participatiu Venonta Vivo¹, un relat que vaig començar a escriure l’any passat. Escric un capítol per setmana amb una enquesta per votar què voleu que passi al següent.

I per què vos dic això (a banda del que és obvi), doncs perquè feia estona, i sempre en anglès, que no llegia aquell estereotip que diu que la ciència-ficció no és literatura o no és de qualitat. És curiós com després de tant de temps, encara no sortim d’aquest solc. En aquesta ocasió, la crítica ve per l’auge del gènere escrit en català, supòs. No sé quins llibres haurà llegit qui defensa això, però vos ho traduiré: «Les novel·les no són literatura o no són de qualitat». No vos sona estúpid? Idò això.

Una qüestió que em persegueix de fa estona és com sembla que caminem en cercles. Durant una època em preocupava extremadament no estar evolucionant, de fer voltes un pic i un altre sense poder anar més enllà, fins que vaig conèixer un mariner amb qui em topava regularment. Cada any, teníem la mateixa conversa, la mateixa discussió, i un cop superada, la repetíem l’any següent: el nostre dia de la marmota² personal. Mentrestant, jo m’allunyava un poc, i un poc més, fins que vàrem estar dimensions diferents, a realitats paral·leles. Quan em provava d’arrossegar al mateix punt, jo ja no era jo: era un altre, a un cercle més ampli.

Jo ja pensava que havia superat això, però fa uns dies em varen treure una polèmica relativa (ja no ho era en el seu moment) de fa vint anys. Sí, sí, v-i-n-t anys, aferrau-vos-hi. Un altre d’aquells estereotips creats per publicacions amb més ganes de vendre diaris en paper (recordau que fa dues dècades d’això) que de contar coses interessants. Per paga, com bé deia na Lucía Lijtmaer³ s’altre dia, són els mateixos Normals⁴ que es queixen que ja no poden dir res sense que la «policia de lo políticament correcte» se’ls tiri a sobre.

Em fa gràcia i pena a parts iguals que es pensin que ens ofenguem perquè diuen en veu alta les seves idees masclistes, lgtbifòbiques i racistes, quan el que diem és que ja estam farts de tantes beneitures heteropatriarcals. D’haver-les de sentir sense dir res perquè es puguin creure que n’estam d’acord. No ens ofenem perquè feu servir un llenguatge sexista, ens emprenyam perquè, quan no vos feim cas, ens demanau el perquè. I no vos agrada la resposta: «Per què està fet per a vosaltres». «No, serà perquè a les dones no els agraden els llibres de tria la teva aventura» pensau. Mira tu, teniu una resposta sexista del tot errònia.

Veis? Ja he tornat al mateix lloc un altre cop. Sortim d’aquí, jo el que vos volia dir és que he començat la segona temporada de Venonta Vivo.

¹ Podeu llegir i votar com continua la història cada setmana aquí: https://bit.ly/vvca-t2
² Vegeu https://bit.ly/dmarmota
³ Vegeu Vostè Primer del 4 de gener del 2022 a RAC1
⁴ Vegeu Moixa Mental del 25 de novembre del 2021

Aman Nòlem (ell/això)

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.