muy nuboso
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
28°

Feina desgavellada

Quants de pics hem sentit o llegit comentaris sobre la baixa qualificació de les feines existents a les Illes Balears. Quants de pics ens hem queixat de les xifres d’atur i la precarietat de l’ocupació. Quants de pics hem sentit reclamar un nou model econòmic connectat a llocs de feina més ben remunerats perquè es mouen en àmbits com la innovació i, per tant, amb persones que tenen una formació prèvia rellevant. Quants de pics quedam astorats i consideram inassumibles les dades d’atur juvenil que presenta aquesta societat. O quants de pics hem reclamat sortides professionals més atractives lligades a una titulació com element per dissuadir l’abandonament escolar prematur.

Ara que vivim moments de represa de l’activitat observam diàriament com existeix molta demanda de feina que no es pot cobrir. Manquen instal·ladors per energia solar. Manquen xofers per manar autobusos o camions. Manquen cuiners per hotels i restaurants. Manquen persones amb els mínims coneixements per a la reparació i manteniment d’embarcacions. També manquen metges, infermers....

És enlluernadora aquesta situació. Alguna cosa no hem fet prou bé si tenim aquest panorama. Per això un dels camins que es va obrint pas de manera decidida els darrers temps és el de la formació professional dual, un mecanisme per vincular l’ensenyament teòric amb les empreses i les seves necessitats. No estic dient que el món de l’ensenyament només hagi de pensar en les sortides laborals. Que ningú me mal interpreti. Ara bé, el que si estic dient és que el mónde l’ensenyament ha de tenir més en compte i s’ha d’adaptar més a les demandes dels sistema productiu. Com deim en mallorquí: entre poc i masses la mesura passa.

Perquè si a la manca d’aptitud hi afegim més d’un problema d’actitud ja tenim la Seu plena d’ous. La formació és capital, imprescindible, però no suficient. Es pot tenir un títol i ser un perfecte inútil laboralment parlant. Perquè a més d’uns coneixements es necessiten valors com el compromís, la motivació, el sacrifici, la voluntat de millorar i aprendre un ofici, la formalitat per ser un bon treballador. Si en saps molt però no ets feiner, malament, hem begut oli. I aquests valors a la societat estan en decadència, no són moda, o si ho voleu dir així, no són tendència. La superficialitat o la immediatesa tan característiques de la nostra època hi estan a les antípodes.

Si ens manquen titulats per a les necessitats que tenim i si molta de la força laboral disponible no presenta l’actitud preceptiva per poder obtenir resultats positius no és precisament per tirar coets. No vull ser pessimista però és evident que no progressam adequadament i que més enllà de millores imprescindibles com la formació dual també el tema de l’actitud ens ha d’ocupar perquè la il·lusió és ben cert que mou muntanyes. De fet, en la major part dels casos és més profitosa i exitosa una bona actitud que una apàtica aptitud.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.