muy nuboso
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
28°

Fa calor

Durant els primers dies de l'onada de calor no podia treure'm del cap la cançó dels Antònia Font intitulada 'Fa calor' i que diu: "Fa calor, / Què tal si encetam una síndria, / Què tal si me dius que m'estimes / Durant es següents trenta mil dematins".

Però, malgrat aquests bons desitjos mal cantussejats, aprofitant l'avinentesa, l'organització ecologista Greenpeace em feia a mans un comunicat que començava dient que "estam en la pitjor onada de calor al juny en 20 anys, amb temperatures entre 5 i 10 °C superiors a les normals per a la data. I això és només una mostra del que està per venir". Continuava recordant que "el panell d'experts de Nacions Unides assenyala en el seu últim informe que cada vegada els impactes climàtics estan apareixent amb major rapidesa i seran més greus que abans", i que "la realitat que estam veient és que el canvi climàtic costa vides humanes, i el preu de negar-lo o no fer res ho paguen amb la seva vida poblacions senceres, especialment aquelles en situació de gran vulnerabilitat (que, generalment, tenen petites petjades de carboni). En altres paraules, els que menys han fet per a contribuir als impactes negatius de la crisi climàtica, seran els que més la sofriran". El comunicat de Greenpeace acabava reclamant mesures de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic, mesures absolutament imprescindibles perquè la humanitat es pugui continuar estimant "durant es següents trenta mil dematins".

Per afegir-hi al banyat –perdó a la calor-, mentre intentava (sense aconseguir-ho) adaptar-me als efectes de l'onada de calor, no se'm va ocórrer una altra cosa que donar un cop d'ull a l'estudi "Els episodis d'altes temperatures com a risc laboral. El seu impacte en la salut, la seguretat i el benestar de la població treballadora i en les desigualtats socials", que fa poc ha publicat la Fundació, lligada al sindicat CCOO, 1º de Mayo.

Sens dubte, la perspectiva descrita en el subtítol de l'estudi és especialment suggerent: Ras i curt: Les temperatures extremes són un factor de descohesió social! Perquè, entre altres coses, les polítiques d'adaptació al canvi climàtic, per a l'àmbit laboral, continuen estant pendents. No debades, l'estudi inicia les seves conclusions afirmant el següent: "El fet que la calor en el treball representa un perill per a la salut i la seguretat és notori; però a Europa encara no està plenament reconeguda ni atesa la nova amenaça per a la salut, la seguretat i el benestar de les persones treballadores que plantegen els episodis d'altes temperatures. Les previsions són que el desafiament que suposen aquests episodis continuï creixent, fins i tot si s'adopten les necessàries mesures per a la mitigació del canvi climàtic. Les projeccions climàtiques per a les pròximes dècades assenyalen que el conjunt d'Europa s'enfronta a l'amenaça d'un escalfament continu i accelerat, que donarà lloc a episodis d'altes temperatures més llargs i freqüents, i a més episodis de temperatures extremes".

Continuo cantussejant la cançó dels Antònia Font: "Fa calor, / Què tal si nedam en pilotes, / Què tal si deixam que sa parra / Devalli es termòmetres a vint-i-cinc". Tot seguit, pens que Déu nos en guard de confiar amb l'ombra de la parra per abaixar les temperatures extremes. Millor confiar en la ciència. Millor fer cas a l'informe del comitè d'experts per a la transició energètica i el canvi climàtic de les Illes Balears.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.