cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
32°

OTAN NO

Diuen que l'Aliança Atlàntica renovarà en la cimera del 29 i 30 de juny a Madrid la seva estratègia per a la següent dècada. És a dir, la reunió de l'OTAN d'aquesta setmana és per a reafirmar-se en un renovat bel·licisme a l’engròs per tal de “gestionar” els escenaris de guerra oberta, fins i tot nuclear, i per a afrontar els grans conflictes geoestratègics del món d'avui.

Front aquesta (i)lògica que, en paraules del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, posa al centre la guerra, el militarisme i l'augment de la despesa militar (que generarà més deute, i, a curt termini, noves retallades socials, medioambientals, i culturals), cal enarborar, més que mai, els principis del pacifisme. Hi ha alternatives al militarisme rampant!

Sembla –l'OTAN no és un exemple de transparència- que els objectius d'aquesta cimera són fonamentalment dos: La reforma del famosíssim article 5 de l'OTAN, en el qual els membres de l’organització acorden que “un atac armat contra una o més parts, que tingui lloc a Europa o a Amèrica del Nord, serà considerat com un atac dirigit contra totes elles”. Però mai no s'ha especificat què es considera un “atac armat”. La investigadora Tica Font, una de les fundadores del Centre Delàs, es pregunta: “Un atac cibernètic seria motiu de resposta? I un atac rus a un comboi d'armes dels EUA a Ucraïna? I si es tracta d'un atac a un satèl·lit en l'espai?”. Com veuen, la cosa té molta substància. També en té substància el fet que mai no s'ha desenvolupat com s'activa l'esmentat concepte de defensa col·lectiva. Ara ho volen aclarir.

El segon dels objectius de la cimera madrilenya de l'OTAN d'aquesta setmana és, atenció, revisar un altre dels grans conceptes que regeixen des de fa més de set dècades la geopolítica mundial: la dissuasió nuclear. Al complex militar industrial actual no li basta l'amenaça contínua de l'holocaust radioactiu per a guanyar guerres sense lluitar-les, i la destrucció mútua assegurada per a evitar xocs directes entre les grans potències. La bogeria de l'espiral militarista de les elits del “món post neoliberal” necessita concretar un terrorífic assumpte: Com i quan s'utilitza l'armament atòmic. Amb tot plegat, em sembla que mai com ara va ser tan oportú aquell eslògan de deixeu-nos en pau!

La utopia possible –l'OTAN, i tot el que ella representa, és una distòpia perillosíssima, pur necrocapitalisme- és la de la resolució de conflictes per la via diplomàtica, la de convertir el pacifisme en el valor hegemònic de la humanitat.

És possible albirar un horitzó en el qual no sigui necessari insistir en #OTANno #NoALesGuerres #PerLaPau. Depèn de nosaltres! En paraules del poeta del poble:

“Des del reducte
d’aquest íntim silenci
que m’acompanya
proclamo l’esperança
que mai no m’abandona:
la pau possible
depèn de tots nosaltres
i sols en ella
podem tots junts trobar-hi
el goig de la bellesa”

(Proclama. Miquel Martí i Pol)

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.