algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
29°

40 anys després: un nou estatus per a les Illes Balears

Les Illes Balears varen accedir a l'autonomia política l'any 1983 amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Això significa que l'any que ve es compliran 40 anys de règim autonòmic que, evidentment, no ha tengut els resultats esperats.

Durant els 40 anys de règim autonòmic no s'ha assolit una autonomia política real, com a molt s'ha desenvolupat una certa descentralització de la gestió. Tampoc no s'ha reduït l'espoliació fiscal que pateixen les Illes Balears, que continuen tenint números d'autèntica colònia. Les institucions autonòmiques no han servit per garantir la protecció del territori, que ha continuat sent depredat de manera intensiva i extensiva. Un altre dels grans objectius que havien de garantir les institucions pròpies, l'especial protecció de la nostra llengua, no s'ha executat amb la mínima intensitat necessària, a vegades per manca de pressupost i massa vegades per manca de voluntat política de fer-ho.

El proper curs polític vendrà marcat per les eleccions municipals i autonòmiques de la Primavera que ve. Seria bo i ben necessari que també fos marcat pel debat sobre el balanç d'aquest 40 anys d'Estatut d'autonomia.

També cal posar de relleu que la majoria d'habitants actuals de les Illes Balears, no hi eren fa 40 anys. Entre d'altres coses perquè la població s'ha duplicat durant aquestes darreres quatre dècades.

El mes d'octubre de l'any que ve és previsible que a Europa hi hagi diversos referèndums i consultes populars per canviar els estatus polítics d'alguns territoris: independència d'Escòcia, reunificació d'Irlanda, Euskal Herria, Catalunya...

Seria un gran moment per plantejar consultes populars, organitzades per les institucions o per la societat civil, en les quals Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera decidesquin lliurement quin nou estatus polític han de tenir.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per arg, fa 20 dies
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:5menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 20 dies
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Valoració:5menosmas
Per Mallorquín, fa 20 dies
Som mallorquins. Mai catalans.
Valoració:-4menosmas
Per letania con paliza, fa 22 dies
La paliza de cada día de un tipo que careciendo de ideas propias se tiene que limitar a mandar lo que escribieron los demás. Que, como es natural, era su opinión allá por los siglos XIX o XX, sin que nadie tenga la obligación de seguirles. Ni mucho menos.
Tampoco me extrañaría que el que manda la letanía, que nadie lee, sea del propio digital.
Valoració:-7menosmas
Per Catalunya reunificada i independent, fa 22 dies
Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol.

Visca la República catalana!
Valoració:6menosmas
Per Xesc, fa 22 dies
Ca nostra, la nació catalana, va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Qui ens vol dividir comet una traïció, un crim de lesa pàtria.
Valoració:7menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 22 dies
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)


Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Valoració:6menosmas
Per Catalunya sencera, fa 22 dies
"Blai Bonet, el fons del mar", entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981:

"Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià."
Valoració:6menosmas
Per del Raiguer, fa 22 dies

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:4menosmas
Per Catalunya i prou, fa 22 dies
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981)
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente