nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
22°

Rússia encén el Caucas

Les derivades de la invasió russa d'una part d'Ucraïna comencen a ser cada vegada més extenses, més complexes i més males de resoldre. Perquè tota l'atenció, com no podia ser d'altra manera, s'ha focalitzat sobre Ucraïna. A Rússia, ara mateix, hi ha una mobilització de centenars de milers de ciutadans, amb la intenció bastant clara d'incrementar la pressió sobre uns ucraïnesos més resistents del que Putin i el seu estat major havien previst a l'hora d'iniciar la invasió. Hem de recordar, sigui com sigui, que la invasió no comença fa uns mesos, sinó que va començar amb l'annexió de Crimea. I ben aviat es pretendrà “legitimar” l'annexió del Dombass a través de referèndums en els quals la població històrica del lloc i la població reassentada allí durant l'últim segle tendran exactament el mateix dret a vot. I ningú pensa que l'afany imperialista de l'actual règim rus s'aturi al Dombass. Continuen atacant d'altres àrees d'Ucraïna. I a Moldàvia, especialment al Transnièdster, on Stalin va “exiliar” milers de delinqüents transuràlics, tenen els cabells drets, i viuen amb l'ai al cor, davant possibles atacs. Com deu passar també a Geòrgia, on els tancs russos han arribat, ja dins aquest segle, a menys de quaranta quilòmetres de Tiblisi, la capital.

Però no és en aquesta àrea, permanentment a les notícies, on avui voldria focalitzar l'interès del lector. M'interessa més comentar els efectes de la invasió russa d'Ucraïna a d'altres llocs com el Tadjiquistan, el Kirguizistan o el Kazakhstan. Les hostilitats entre tadjics i kirguizos s'han desencadenat perquè sabien que no tenien a sobre el focus de l'opinió pública internacional. La determinació de les fronteres entre ambdós estats parteix de l'etapa soviètica, i segurament es degué fer amb tiralínies (com se'n feien tantes), sense tenir en compte ni la història, ni la demografia, ni els sentiments de la gent que quedaven dins una república o dins l'altra. Al cap i a la fi, aleshores, tots eren soviètics, i no hi feia res si la ratlla passava per aquí o per allà. Amb el desmembrament de la Unió Soviètica, hom va requerir una mica més de cura a l'hora de determinar les fronteres. I els casos mal resolts afloren de manera esporàdica, però no resten mai del tot amagats.

El cas del Kazakhstan és diferent. Es tracta de la república més gran de totes les que es varen separar de la Unió Soviètica. Forma part de l'antiga Ruta de la Seda. Hi ha ciutats com Samarcanda. En fi, es tracta d'un lloc que ha marcat fites importants a la Història. Idò bé, en aquesta república hi ha devers un quaranta per cent de la població que és russòfona. Es tracta de russos i de fills i de néts de russos que hi anaren a viure durant l'etapa soviètica, molt majoritàriament. I que, veient el que està passant a Ucraïna, sembla que s'estan animant. Observadors internacionals apunten dels moviments de fons que s'estan produint al Kazakhstan, i que temen que podrien derivar en algun tipus d'insurrecció pro-russa, o fins i tot en la formació de grups armats de suport a una possible invasió de l'exèrcit rus. Aquesta invasió, de moment, és poc probable, perquè a Ucraïna no pareix que la cosa hagi de ser cap passejada militar. Però, per si de cas, ja han deixat caure propostes a favor de la “reunificació” amb Rússia. Es comença plantejant el projecte i s'acaben posant els mitjans per dur-lo a terme. Atenció a aquesta república!

I, finalment, voldria posar el focus sobre el conflicte entre l'Azerbaidjan i Armènia. Els armenis són un poble històricament dissortat. Varen patir el primer gran genocidi de la nostra era: a mans dels turcs, milió i mig d'armenis varen morir, i molts més varen haver d'emigrar durant l'any 1914-15. El genocidi armeni va servir perquè Hitler tiràs pel dret amb la Xoà: “qui se'n recorda, avui, del genocidi armeni?”, diuen que va dir, només vint-i-cinc anys després. Si en vint-i-cinc anys es pot esborrar un genocidi de milió i mig de persones, qualsevol tirà pot tenir la temptació de tirar per aquesta via. En el desmembrament de la Unió Soviètica, Armènia es va independitzar, però una part del país va quedar formalment dins l'Azerbaidjan. Es tracta de l'Alt Karabach, per als armenis Artsakh. Formalment, i així ho reconeix la comunitat internacional, l'Artsakh és part de l'Azerbaidjan, però en realitat és un territori de gent armènia que pledeja o bé per la seua independència (no reconeguda però practicada de facto) o per l'annexió a Armènia. Idò bé, els àzeris han aprofitat la invasió d'Ucraïna per part de Rússia per reanudar les hostilitats a l'Artsakh. Aquestes darreres setmanes hi han tornat els combats, amb un exèrcit àzeri que rep el suport directe i indirecte de Turquia.

Desencadenar una guerra com la que pateix Ucraïna té conseqüències, no només sobre el camp de batalla de la guerra en qüestió, sinó sobre tot l'escaquer del Caucas. Conseqüències desastroses, no fa falta dir-ho.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa 13 dies

Un article interessantíssim, molt ben documentat i clarificador.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente