algo de nubes
  • Màx: 14.16°
  • Mín: 7.34°
14°

La corrupció política és la causant de les tractorades dels pagesos explotats

Tota la setmana he vist molta bulla per la televisió. Tractors a dreta i a esquerra, empentes a la policia i al revés. Una pedrada quasi ha tret un ull a un policia. Els jutges peperos i voxeros es deuen haver cansat de veure terroristes. García Castellón deu haver tengut molta de feina. Si els ha d’«empitonar» a tots, no li quedarà temps per fer-ho amb Puigdemont, per les manifestacions de fa quasi set anys. Podeu dir i pensar el que vos doni la gana, però si comparau els aldarulls del 2017 i del 2018 a les manifestacions del procés, amb les dels camioners i tractorers, no hi ha gaires diferències o no n’hi ha cap ni una. Que no era terrorisme això dels agricultors? Clar que no ho era. Igual que no ho eren les algarades de Barcelona ni hi ha cap responsabilitat per a Puigdemont i si qualcú en cerca és perquè prevarica. Els espanyolets contemplaven els aldarulls dels agricultors contra la policia i no se’ls ocorria fer comparacions, i més endavant recordaven que se cercava encausar Puigdemont per terrorisme i per terrorista. Quanta indignació! Quanta poca vervonya! Quanta mentida! Quanta maledicció! Quina diferència veia entre els dos successos? Que en un anaven emparats per banderes espanyoles i en l’altre només es veien quadribarrades i això és molt greu. Es veu que les banderes espanyoles donen llicència per a fer qualsevol cosa i qui no s’empara en elles, queda totalment desemparat i en mans de polítics i jutges prevaricadors. Perquè el president espanyol tampoc no veu que hi hagués terrorisme a les manifestacions del procés català. Per a mi, els que creuen que hi havia terrorisme a les manifestacions catalanes no tenen cura. La malaltia és desconeguda. Fan falta algunes fundacions i algunes ONGs que es posin a estudiar-la i a trobar-hi remei, encara que no ho faran perquè no volen trobar-li solució. La malaltia els proporciona felicitat. Si nosaltres ens sentim fastiguejats, millor.

Què passa amb l’agricultura? Què passa amb la política agrària europea? Octuvre ens ho explica: «La Unió Europea té un programa que es diu Política Agrària Comuna (la PAC) que reparteix 60.000 milions d’euros públics cada any. En teoría, la PAC serveix o hauria de servir, entre altres coses, per ajudar els petits agricultors. Anem a mirar com es reparteixen els diners de la PAC a Espanya. L’any 2013 es varen repartir a Espanya uns 5.000 milions d’euros. Aquest any la PAC va arribar a 885.329 persones i empreses. En total varen cobrar una mitjana de 6.319 euros cada una. Però atenció, el 45% que menys va cobrar representen 400.000 petits productors que es varen emportar uns 210 milions d’euros amb una mitjana de 530 euros per a cada una. Ara mirem els 264 que més varen cobrar. Són el 0,03% però es varen repartir 242 milions d’euros, 916.000 euros de mitjana per a cada un; és a dir, les 264 persones de dalt de tot varen rebre més doblers que els 400.000 de baix.

Aquesta manera de repartir provoca coses com aquesta: 60 de les 200 famílies més riques han rebut molts de milions d’euros de la PAC. Només entre 2008 i 2015 varen rebre 250 milions d’euros en «ajudes». Posem noms i cognoms a algunes d’aquestes famílies. La família Mora Figueroa és la cinquena fortuna més gran d’Andalusia, es dediquen a la ramaderia, bodegues i tauromàquia. Tenen un patrimoni de 800 milions d’euros i entre 2008 i 2015 varen rebre 49,7 milions de la PAC. La família Domecq té un patrimoni d’uns 400 milions d’euros i en varen rebre 36,6 de la PAC. La família Hernández Barrera té 800 milions d’euros de patrimoni i en va rebre 28,6 de la PAC. Empreses que guanyen milions d’euros cada any també reben ajudes de la PAC. L’any 2011, per exemple, es varen repartir diners d’aquesta manera: A Gallo, 7,4 milions d’euros; a Nutrexpa, 5,5; a García Carrión, 5,4; a Bodegas Vega Sicilia, 3,7 milions d’euros; a Nestlé, 2,7; a Campofrio, 2,2. La llista és llarguíssima: Leche Pascual, Gallina Blanca, Argal, Codorniu, Puleva…

Arias Cañete, ministre d’Agricultura de Mariano Rajoy i Comissari Europeu d’Energia va ser un dels encarregats de negociar la PAC en nom d’Espanya. Mentre ell negociava la PAC, la seva família va rebre 1,8 milions de la PAC. La seva dona es diu Micaela Domecq, dels Domecq dels que hem parlat abans…

Abans hem dit que un dels objectius dels diners de la PAC és protegir els petits pagesos. Doncs bé: els últims 10 anys un de cada quatre petits pagesos ha fet fallida perquè no guanyava prou per viure de la seva feina a la terra. El que passa amb la nostra llengua, no passa perquè sí. El que passa amb la nostra sanitat no passa perquè sí. El que passa amb els trens de Rodalies, no passa perquè sí. Doncs el que passa al nostre camp no passa perquè sí. Hi ha responsables. I molta gent fent-se rica gràcies a la feina dels altres. La mort del camp dels pagesos catalans no està escrita i pot ser combatuda».

Cal que aquestes dades que explica i dóna Octuvre arribin a molta gent a tanta com sigui possible i si podeu veure la pel·lícula Alcarràs anau a veure-la. Allà s’expliquen moltes coses d’aquestes. També sabreu que les mobilitzacions dels pagesos són més que raonables i necessàries. Fa massa temps que es fan polítiques per afavorir els rics i empobrir els necessitats. És ben hora d’entendre i comprendre que un tal Feijóo, que no fa més que escainar i dir mentides per televisió, ràdio i diaris és un banderer dels rics que no fa res més que afavorir-los i impedir que paguin més per afavorir els més necessitats. El PSOE li va darrera. Obriu els ulls!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.