algo de nubes
  • Màx: 15.26°
  • Mín: 11.83°
14°

L'Argentina catalanoparlant

Tothom sap que durant el període de conquesta i colonització de l’Argentina per part de Castella, només s’hi varen importar colons provinents d’aquest territori. Això, com era lògic, va fomentar que pràcticament la totalitat dels nous pobladors fossin fonamentalment castellanoparlants. Clar que hi havia excepcions, sobretot amb famílies de la noblesa no castellana, com ara la basca i la catalana, les quals sí varen enviar militars, metges i comerciants de forma puntual.

No serà fins la independència de l’Argentina (1810) i l’inici de les migracions europees cap a Llatinoamèrica que no hi començarà a haver-hi nuclis poblacionals de catalanoparlants. Per a resumir, podríem dir que tant al segle XIX com al XX, diverses onades migratòries conseqüència de diverses crisis i guerres varen provocar que grans comunitats d’habitants de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears emigressin cap a aquest país sud-americà.

Actualment, amb dades del 2023, l’Argentina és el país no europeu amb la comunitat catalanoparlant més gran del món, amb aproximadament uns 200.000 parlants. I a l’inrevés, pel que fa al nombre de ciutadans argentins que oficialment viuen als Països Catalans: a Catalunya viuen entre 20.000 i 30.000 argentins; a les Illes Balears en viuen uns 8.511 segons l’INE (2022) i uns 20.000 segons diverses publicacions estadístiques (14.000 a Mallorca; 2.000 a Menorca; 4.000 a Eivissa i Formentera, proximadament), i al País Valencià amb uns 14.176.

Gràcies a la multitud d’estudis elaborats per professionals de diversos camps i per institucions de renom, com ara la Universitat de les Illes Balears (UIB) o la Universitat Nacional de la Plata (UNLP), hem pogut conèixer un gran ventall de noves històries, de fils dels quals estirar per tal de conèixer millor l’activitat dels migrants provinents dels territoris de parla catalana a l’Argentina. Una d’aquestes fonts, publicada l’any 2006, és la tesi 'La guerra civil española y el antifascismo en la Argentina (1936-1941). Los baleares y la ayuda a la República', de Saúl Luis Casas (Universidad Nacional de La Plata), la qual ens permet veure i entendre la història de molts d’aquestos migrants i quina ha estat la seva activitat social, cultural i política des d’aleshores.

Si bé l’emigració des de l’Estat espanyol cap a l’Argentina sempre se sol tractar com un bloc homogeni, normalment republicà i sota el gentilici generalista de 'gallegos', res era més lluny de la realitat. Els migrants dels Països Catalans residents a l’Argentina s’organitzaven de forma ben diversa, seguint plantejaments i apropant-se a moviments socials i polítics que treballaven per construir uns models d’Estat espanyol també ben diversos. Provinents de territoris amb unes necessitats ben diferenciades i, sobretot, amb un ideari polític territorial que, moltes vegades, impedia formar grups d’ajut més generalistes, el context afavoria la creació de grups de solidaritat més petits i especialitzats (republicans, independentistes, anarquistes, comunistes, socialistes, franquistes…). Tothom, això sí, amb l’objectiu comú de voler organitzar l’ajuda o la resposta al que estava passant a la seva terra d’origen.

Per tal de conèixer millor les circumstàncies i l’activitat realitzada pels migrants dels Països Catalans a l’Argentina, ho farem dividint-ho tot en tres casos: el cas de Catalunya, amb una vessant més política i militar, i amb una major presència als estudis i publicacions, tant per les seves personalitats com per la seva activitat i petjada històrica; en segon lloc, el cas de les Illes Balears, amb les seves organitzacions a la capital riuplatenca, el cas de la Casa Balear amb Mallorca Nova i el cas de la colònia de San Pedro; i en tercer i darrer lloc, el cas del País Valencià, coneixent algunes dades i curiositats actuals i recollint el que expliquen les diverses fonts consultades sobre la coneguda i fracassada expedició de Blasco Ibáñez per la Patagònia, tot i que dels valencians s’hi ha trobat molt poca informació.

Periòdicament es publicaran en aquest mateix espai les entrades següents sobre aquest petit recull de dades sobre un de tants períodes de la nostra memòria abstrusa:

  1. L’Argentina catalanoparlant [Entrada actual]

  2. L’Argentina catalanoparlant: el cas de Catalunya: Catalans en la independència de l’Argentina

  1. L’Argentina catalanoparlant: el cas de Catalunya: Els casals catalans a l’Argentina

  1. L’Argentina catalanoparlant: el cas de Catalunya: Montserrat i Bialet Massé

  1. L’Argentina catalanoparlant: el cas de Catalunya: Joan Larreu, Domènec Matheu i els Pallarols

  1. L’Argentina catalanoparlant: el cas de les Illes Balears: Casals balears i el cas de San Pedro

  1. L’Argentina catalanoparlant: el cas de les Illes Balears: Alguns dels argentins de les Balears més il·lustres

  1. L’Argentina catalanoparlant: el cas del País Valencià

Fonts i enllaços:

  • Dades poblacionals extretes de l’INE (https://www.ine.es/)

  • [PDF] «La guerra civil española y el antifascismo en la Argentina (1936-1941). Los baleares y la ayuda a la República», de Saúl Luis Casas (Universidad Nacional de La Plata; 2006)

https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/fundacioCatedraIberoamericana/archives/luis_cas.dir/luis_casas.pdf

  • Argentinos en Baleares, «Capítulo V. Los emigrantes argentinos hacia las Illes Balears», d’Aina Jofre, coordinadora (Fundació Càtedra Iberoamericana, Universitat de les Illes Balears; 2009)

https://fci.uib.es/Servicios/libros/veracruz/jofre/Capitulo-V.-Los-emigrantes-argentinos-hacia-las.cid210405

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xec, fa 3 dies
Pels comentaris, es veu que als bons espanyols també els molesta que hi hagi parlants d'idiomes espanyols a Amèrica.

És ben de psiquiàtric açò de ser bon espanyol.
Valoració:1menosmas
Per Emigrante, fa 10 dies
Por supuesto Catalunya insular.

Aquí en América, antes se hablaba catalán pero después llegó el franquismo y nos obligaron a utilizar el idioma español.
Valoració:-10menosmas
Per Catalunya insular, fa 10 dies
No és cert que els primers colons fossin de Castella i castellans. Les primeres administracions que s'establiren a Amèrica eren la catalana majoritària i la portuguesa. Castella, com sempre fa, es va apropiar de la conquesta catalana d'Amèrica. L'organització de l'arribada a Amèrica la van preparar i subvencionar els catalans. El conte de fades de les joies d'Isabel la Catòlica, és això: un conte de fades.
Valoració:2menosmas
Per Mallorquí de La Plata, fa 11 dies
¿200.000 residentes, actuales, en Argentina saben hablar en catalán? He ido a comprobarlo y parece que muchas webs y medios lo corroboran. Aunque deberíamos ver quién dió por primera vez el dato... jaja
Valoració:-1menosmas
Per cullons, fa 11 dies
¡Cullons!
O sea que también son boludos.
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente